Crear espectacles de narració oral atenent a espais, interessos o necessitats concretes mantenint ritme, coherència i rigorositat és sempre un repte creatiu i una part de la meva professió que m’apassiona.
A partir de comandes aparentment senzilles sovint apareixen molts camins possibles per a poder continuar aprofundint i propostes escéniques molt interessants. Per posar alguns exemples: l’espectacle “Tites, tites, gallines i dites” neix arrel d’un encàrrec de  L’Associació de Criadors de Gallines de Raça Penedesenca i aplega contes i dites sobre galls i gallines d’arreu del món. Fruit d’una col·laboració més profunda vaig crear l’espectacle “Quan els contes son música” que fou concebut per a ser interpretat exclusivament en el Museu de la Música de Barcelona, integrant l’espai i la col·lecció en un metaconte alhora que en un recorregut amb material oral museístic relacionat amb cada instrument musical. Aquest espectacle es va mantenir en el programa d’activitats del museu durant cinc anys, ininterrompudament.

Des de la presentació del llibre Pelea de Gallos de Maria Fernanda Ampuero a la llibreria Documenta de Barcelona, amb una conversa amb l’autora fent servir contes populars, fins a la creació de l’espectacle “De trames i trampes”, pensat per a la col·lecció d’Austràlia del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona.
De dues col·laboracions amb el Jardin Botánico de Còrdova van néixer els espectacles Contes florits i Conten que arrel d’això… i amb la Casa Amaziga de Catalunya hem creat espectacles de contes Amazics per a diferents edats escolars.
Cada proposta es un petit repte i un possible camí que no sé amb què ni amb qui em pot connectar i això em sembla molt divertit!